Palestina

Ha estat un cap de setmana amb molta activitat a Barcelona, sobretot per als organitzadors i els participants de la Global Sumud Flotilla. Des de divendres 29 d’agost, el Moll de la Fusta ha acollit les activitats preparades per l’organització abans de la seva partida programada per a diumenge 31, quan més de vint embarcacions van salpar en direcció a Gaza. Hi participen centenars d’activistes i voluntaris de quaranta-quatre nacionalitats diferents.

He de començar dient que, de per si, el terme “influencer” ja em provoca al·lèrgia. Si bé existeix des de fa tres segles, s’ha anat adaptant als temps i ha pres una nova dimensió a les xarxes socials. El sentit original d’“influencer”, però, no ha variat pas. Bàsicament, un individu —l’“influencer”— desenvolupa i utilitza la seva popularitat per colar-te alguna cosa que li convé. El seu interès té més a veure amb el propi ego i benefici que no pas amb una aportació útil a la societat.

No em sembla just. No. No em sembla just pensar només en els meus projectes i desviar la mirada de l’horror. Tinc por que, si ho faig, acabi oblidant la gent de Palestina i tots aquells pobles que pateixen les conseqüències del món modern. Les societats occidentals són responsables d’aquestes accions deshonestes contra Palestina. I jo mateix em sento, fins i tot, culpable de pertànyer a un país de l’Europa que sempre ha volgut donar lliçons de drets humans —però ara, qui collons l’escoltarà?—.

Imagina’t que, en una disputa eterna entre dos estats, sents més simpatia per un que per l’altre, com si estiguessis mirant un partit de futbol on cap dels equips és el teu. Imagina’t, però, que aquest Estat amb què simpatitzes està portant a terme una de les massacres més grans de la història. Veus imatges de nens i nenes morts, mutilats, ciutats arrasades per les bombes, mentre escoltes com els autors de la matança ho justifiquen com un procés d’aniquilació natural per exterminar i desplaçar tot un poble.

Ahir a la nit, l'exèrcit israelià va assassinar el reporter Anas al-Sharif i tot l’equip d'Al-Jazeera a Gaza.

La capacitat de sentir dels humans està sota mínims. Pràcticament ha desaparegut. El fet que hi hagi tanta gent que no es commogui sabent que una població està patint les conseqüències d’un genocidi és un indicador claríssim que hem arribat al fons del pou. No penso que sigui exagerat dir que, amb la pèrdua dels valors humans, també s’ha perdut el sentit de l’ésser. Quan es menysprea la vida dels altres, també es menysprea la pròpia.

Fa dies que veig imatges insuportablement crues a internet. Gaza és l’escenari de l’horror, i gairebé totes les fotos i vídeos que circulen mostren una massacre retransmesa en directe.

Cada dia comparteixo a les “stories” d’Instagram i Facebook la barbàrie que veig als mitjans: reportatges de premsa, vídeos de professionals de la comunicació, i sobretot imatges gravades amb el mòbil per gazians que documenten el seu propi extermini. Les imatges són tan dures que costa respirar. El dolor del poble palestí travessa la pantalla.