Imagina’t que, en una disputa eterna entre dos estats, sents més simpatia per un que per l’altre, com si estiguessis mirant un partit de futbol on cap dels equips és el teu. Imagina’t, però, que aquest Estat amb què simpatitzes està portant a terme una de les massacres més grans de la història. Veus imatges de nens i nenes morts, mutilats, ciutats arrasades per les bombes, mentre escoltes com els autors de la matança ho justifiquen com un procés d’aniquilació natural per exterminar i desplaçar tot un poble. Argumenten que tots són terroristes i que això els dona dret a massacrar-los. A Palestina, Israel considera qualsevol home un terrorista. Les dones i els nens són qualificats d’escuts humans que protegeixen els suposats terroristes.
Molts israelians han obert els ulls i s’han adonat de la trampa del sionisme. A Tel Aviv i Jerusalem, ja es comencen a veure manifestacions massives en contra del genocidi. Augmenta també el nombre de soldats israelians que se suïciden. A Israel, oenagés, opositors polítics, intel·lectuals, periodistes, escriptors, exmilitars i molts altres denuncien obertament el genocidi que el govern actual està liderant contra el poble palestí.
Més enllà d’Orient Mitjà, les protestes contra aquesta operació d’extermini s’estenen arreu del món. És colpidor observar la repressió que pateixen els manifestants a Alemanya o al Regne Unit. En marxes pacífiques, la policia -convertida en un exèrcit de goril·les- arriba a detenir menors, persones grans i fins i tot gent amb discapacitat. Un autèntic despropòsit.
Callar té conseqüències
Quin és el nostre nivell de sacrifici quan es tracta de ser conseqüents amb el que sentim i prediquem? Com menys necessitem, menys carreguem, i més lliures ens sentim. La lleugeresa no és només física: és també espiritual. I aleshores, quant val el nostre silenci?
Parlar de les morts i de la destrucció a Gaza i Cisjordània hauria de ser una prioritat diària, simplement perquè som éssers humans.
Esperar que els governs respectin i protegeixin la nostra llibertat i els nostres drets és una pèrdua de temps. La llibertat i la defensa dels drets han de ser una pràctica individual i constant, capaç de sensibilitzar el nostre entorn més proper i de repercutir, a poc a poc, a escala global.
No permetis que posin preu a la teva llibertat. Parla, difon i recorda: la teva veu importa.
Comentaris