He de començar dient que, de per si, el terme “influencer” ja em provoca al·lèrgia. Si bé existeix des de fa tres segles, s’ha anat adaptant als temps i ha pres una nova dimensió a les xarxes socials. El sentit original d’“influencer”, però, no ha variat pas. Bàsicament, un individu —l’“influencer”— desenvolupa i utilitza la seva popularitat per colar-te alguna cosa que li convé. El seu interès té més a veure amb el propi ego i benefici que no pas amb una aportació útil a la societat.
Seguir, admirar, idolatrar o imitar una persona perquè t’està venent alguna cosa, alhora que et pren una altra de ben important: el teu temps. Avui en dia, entretenir-nos amb superfluïtats que no aporten res ho tenim garantit a través d’un dispositiu que s’ha estès per tot el món. El portem a la butxaca i, bona part del temps, roman a la nostra mà.
Fa uns dies, Al Jazeera publicava a Instagram un reel explicant com l’aparell de propaganda de l’Estat d’Israel paga “influencers” perquè creïn contingut que desmenteixi aspectes de la greu situació actual de Gaza, com la fam. Aquests personatges gaudeixen de certa popularitat i d’un exèrcit de seguidors que pot superar el mig milió. Quina classe de gent és susceptible d’enganxar-se al contingut d’aquests fenòmens en línia? Si fem una ullada al que produeixen, es tracta de pur entreteniment, buit de qualsevol interès real. Una mostra de l’elevat grau d’estupidesa al qual pot arribar l’ésser humà.
Aquests “influencers”, reclutats pel sionisme, demostren un posicionament sobre una qüestió d’actualitat que no és ni més ni menys que la perpetració d’un genocidi executat per Israel contra el poble palestí. No sé quin és l’impacte real d’aquest tipus de propaganda. Estem parlant que centenars de milers de seguidors d’un sol d’aquests comptes són susceptibles d’empassar-se el seu contingut, només per una irracional admiració envers un paio —o una paia— que vendria la seva mare si fes falta. Els “influencers” no tenen ètica ni moral. El seu objectiu és augmentar el nombre de seguidors a tota costa per tenir més possibilitats d’accedir a patrocinis i nous col·laboradors, que són els qui acaben sostenint els seus canals.
A les xarxes, però, acostumem a trobar-hi “influencers” que no es posicionen ni comenten successos amb càrrega política o social. I, si ho fan, acostuma a ser perquè es tracta d’un tema sense massa ambigüitats ni riscos. La raó és que no volen entrar en conflicte amb les marques i col·laboradors que els donen suport econòmic. Tampoc es poden permetre un escàndol que els suposi la pèrdua massiva de “followers”. És a dir, l’“influencer” influeix sobre els seus seguidors exhibint el seu estil de vida: com vesteix, com parla i quins productes utilitza. És tot un aparador. Influeix no només amb el que fa i diu, sinó també amb el que no fa i no diu.
Trobo preocupant que existeixi tanta admiració i es dediqui tant de temps a veure què fan personatges que no coneixem i que probablement no coneixerem mai personalment.
Jo ho tinc clar: els propietaris i administradors d’aquests comptes amb milers de seguidors que no aprofiten la seva popularitat per denunciar el genocidi a Palestina deixen clar que només els interessa robar-te el temps, treure’n rèdit comercial i alimentar el seu ego.
Comentaris