A hores d'ara, tots hauríem de tenir clar que el genocidi de Gaza no és un fet aïllat. Tant se val on vivim. El feixisme s'està propagant arreu, i no és casualitat.
Si encara creiem que el que passa a Palestina no ens afecta, arribarà un dia —no massa llunyà— en què no podrem ignorar-ho. Serà tan evident que ens posarem les mans al cap i ens preguntarem: "Com hem arribat fins aquí?". Senzillament, no hem fet prou. La comoditat ens aboca a la desídia, i la desídia ens mata. Callar també és atiar el foc.
Els humans som probablement l'única espècie que s'allunya del seu propi nom. El tigre sempre ha estat tigre, l'elefant sempre ha estat elefant. Nosaltres, si perdem la humanitat, què som, aleshores? Creixem i ens empobrim com a humans. Amb els anys perdem instint i naturalitat.
Sacrifiquem el planeta amb tecnologies que ens controlen. Creiem que el valor rau en el poder i els diners, quan tota vida mereix ser cuidada. Ens hem allunyat de la nostra essència per voler acaparar, acumular i destruir: com més i més ràpid, millor.
Els que hem crescut a l'Occident hem de reconèixer que tenim una visió de la vida abstracta, allunyada de la realitat. Tendim a creure'ns més savis només per haver nascut en un país privilegiat, a costa d'empobrir-ne d'altres. L'espoli és una pràctica històrica que sempre han dut a terme els mateixos. En això, res no ha canviat.
Els valors essencials —el respecte per la vida— han de ressorgir. No pensem que callant la nostra vida millorarà. El que aconseguirem és viure amb agònia una realitat injusta per a tothom.
** Fotografia presa al barri de Trastevere, Roma, Itàlia.
Comentaris