Ahir a la nit, l'exèrcit israelià va assassinar el reporter Anas al-Sharif i tot l’equip d'Al-Jazeera a Gaza.
Ser periodista a Gaza no és només cobrir una guerra: és sobreviure, dia rere dia, a la destrucció, la fam i la mort. És veure com el teu poble és aniquilat i, alhora, saber que tu també ets una diana. Israel té els periodistes en el punt de mira. Els mata de manera sistemàtica. Segons Al-Jazeera, més de 230 periodistes han estat assassinats durant aquest setge —més que a les guerres de Vietnam, Iugoslàvia i Afganistan juntes.
Israel veta l'entrada de premsa estrangera i elimina les veus locals que expliquen el drama quotidià de Gaza. Aquest cop, ni tan sols ho dissimulen: han reconegut que l'atac va ser deliberat. Van bombardejar la tenda on dormien els periodistes Anas al-Sharif i Mohammad Qureiqaa, els càmeres Ibrahim Zaher i Moamen Alaywa, i el xofer Mohammad Nofal.
Famílies trencades. Amics devastats. El món, orfe de testimonis que han arriscat tot per explicar la veritat. Ho han fet mentre enterraven familiars, mentre passaven gana, mentre treballaven sense mitjans. Herois, fins a l'últim dia.
Els governs que donen suport al setge, i els que callen, són còmplices.
Si volem aturar aquesta massacre, hem de començar pels nostres propis governs. Tenen les mans tan tacades de sang com els botxins d’Israel.
** Anas al-Sharif, Ibrahim Zaher, Mohammed Noufal, Moamen Aliwa i Mohammed Qreiqeh. Imatge publicada en un article d'Al-Jazeera, l'11 d'agost del 2025.
Comentaris