La fi del genocidi?

Em pregunto si, després de dos anys de setge indiscriminat contra el poble de Palestina, es veritat que el genocidi s’ha acabat. M’imagino l’alegria dels palestins en saber que s’aturen els atacs contra ells per part de l’exèrcit de l’Estat assassí d’Israel. L’esperança és el motor que manté la força i la resiliència d’un poble que ha resistit i resisteix als pitjors horrors que hom es capaç de perpetrar.

Hi ha molts motius per desconfiar de que Israel tingui intencions d’aturar la destrucció de Gaza. De fet, malgrat l’acord de cessament del foc que han manegat fa uns dies el govern dels EUA i Israel, orfe d’interessos pel poble de Palestina, a excepció de perdonar-los la vida, Israel ha continuat atacant i matant als palestins.

Tinc la impressió de que es tracta d’una jugada estratègica per part dels socis genocides, amb la intenció de refredar les mobilitzacions de la societat civil arreu del món. Tothom vols que això acabi, ja. La gent està cansada de veure nens esquarterats per les bombes i amb bales al crani, dia rere dia. És fàcil que ens confiem i que caiguem fàcilment en la manipulació dels criminals sense escrúpols.

Israel continua vetant prohibint l’entrada als periodistes estrangers, mentre el seu ministre de seguretat, Itamar Ben-Gvir, mostra públicament amb vídeos des de les seves presons com es torturen als palestins. És tant evident la flagrant manca d’humanitat de la nació israeliana que deixa en evidencia les deficiències sobre els valors fonamentals de la resta de nacions del món. Fa fastig.

El passat 15 d’octubre va tenir lloc una vaga general a l’Estat espanyol. Vaig ser present a les mobilitzacions de Barcelona i hi va haver una bona participació. Tot i que, mai és suficient. Molts ciutadans ignoraven aquesta convocatòria per denunciar la impunitat del l’Estat genocida d’Israel i de la complicitat d’Europa. D’altres, pensen que no serveix de res sortir al carrer. El cert, però, és que mantenir les mobilitzacions i el boicot en contra de les entitats còmplices d’aquest crim contra els palestins i la humanitat són les eines que disposem per pressionar a la resta de la societat i dels governs.

La manifestació de Barcelona acabava davant del consolat d’Israel. La policia esperava l’arribada dels manifestants per enfrontar-s’hi i evitar que s’hi apropessin. Hi van haver alguns altercats que es van saldar amb alguns contenidors cremats i uns quinze detinguts.

M’entristeix que gent que no s’ha expressat mai sobre els milers de palestins assassinats per Israel, es queixessin per quatre contenidors cremats. Quins collons!

Des de que el 12 d’octubre es va signar a Egipte el tractat de pau en el que Israel se suposa que hauria d’aturar els atacs contra la població de Gaza, en una vergonyosa posta en escena on els polítics europeus escenificaven una llepada de cul a en Trump i Netanyahu, que ni més ni menys són els representants d’un seguici de criminals genocides. Un malson.

Des de la signatura del suposat acord de pau, Israel, com era de preveure, no ha cessat els seus atacs indiscriminats contra la població de Gaza, i s’han incrementat els atacs a Cisjordània.

Jo no puc deixar de pensar en tot això. No puc, ni vull, abandonar els meus pensaments cap als Palestins. No puc donar a l’esquena a una realitat dolorosa que mostra la pobresa moral de les nostres societats i la deixadesa humana. A tu també et passa el mateix?

** Més fotografies del 15 d'octubre del 2025 aquí.