La capacitat de sentir dels humans està sota mínims. Pràcticament ha desaparegut. El fet que hi hagi tanta gent que no es commogui sabent que una població està patint les conseqüències d’un genocidi és un indicador claríssim que hem arribat al fons del pou. No penso que sigui exagerat dir que, amb la pèrdua dels valors humans, també s’ha perdut el sentit de l’ésser. Quan es menysprea la vida dels altres, també es menysprea la pròpia.
És molt difícil trobar un mínim d’empatia en les persones. Ens hem allunyat de la realitat com a societat, però també com a individus. Vivim aclaparats per una pluja d’interferències que ens fan perdre el focus del que realment importa i és valuós.
Vull posar especial èmfasi en aquells individus que es troben entre l’espasa i la paret a l’hora de tractar temes com el genocidi que està perpetrant Israel contra el poble palestí. Artistes, esportistes d’elit i personatges públics acostumen a signar contractes molt restrictius amb les empreses amb les quals col·laboren. Bàsicament, els queda prohibit expressar la seva opinió sobre temes polítics, conflictes i, segons sembla, genocidis. Saltar-se aquesta part de l’acord pot comportar la rescissió del contracte i multes elevades.
És per això que és difícil veure un esportista que alci la veu contra el genocidi del poble palestí, encara que ja no li quedin ungles per mossegar-se. S’arrisca a patir represàlies, no només per part de les empreses, sinó que també s’exposa al linxament de l’opinió pública.
Els patrocinadors manen. Entre la llarga llista de clàusules que hi ha als contractes, sembla que no n’hi ha cap dedicada a donar suport als drets humans. No parlem de banderes. Parlem de vides humanes. Així doncs, quins valors han d’aportar la cultura i l’esport? Cal coherència en l’aplicació de principis humanitaris. Vivim en un món molt corromput per allò material i molt pobre en valors fonamentals.
Algunes plataformes organitzades des del món de l’esport ofereixen una via perquè els atletes es puguin pronunciar col·lectivament. Organitzacions legals com Palestine Legal (EUA) i l’ACLU (Unió Nord-americana per les Llibertats Civils) brinden defensa en cas que aquestes expressions siguin penalitzades per universitats, clubs o legislacions repressives.
Mentrestant, mentre continuem valorant més els diners que els drets humans, els interessos econòmics ens acabaran passant per sobre a tots.
No et quedis callat
Si tens veu, fes-la servir. Si tens un canal, obre’l a la denúncia. Si tens por, uneix-te a qui ja està parlant. El silenci també mata.
Comentaris