Dependència o desídia?

Les xarxes socials s’han anat instaurant a les nostres vides amb el pas dels anys. La primera xarxa social va aparèixer el 1997 i es deia SixDegrees. Permetia localitzar i crear llistes d’amics, i prometia contactar amb una persona de qualsevol part del món en només sis passes. Va acabar desapareixent, mentre d’altres naixien i anaven guanyant popularitat, com LinkedIn —enfocada a l’àmbit professional—, actualment amb més de 1.240 milions d’usuaris.

Amb l’aparició de Facebook a Internet l’any 2004, les regles del joc van canviar. Fins aleshores, i durant els primers anys de vida de la plataforma creada per Mark Zuckerberg, les antigues xarxes socials anaven desapareixent. Facebook es va fer de seguida molt popular per la facilitat i la fluïdesa en la recerca de contactes, la creació de comunitats i la difusió de contingut.

Canvis en la nostra conducta

L’ús de les xarxes socials ha modificat la nostra conducta davant diferents aspectes de la vida que són importants:

• La relació amb altres persones.
• La gestió (i el consum) del temps.
• La interpretació de la informació.
• Les prioritats.
• La percepció del món.

Les xarxes socials han penetrat molt profundament en nosaltres i ja formen part de la normalitat de tots, o gairebé tots. Hi ha qui s’hi ha resistit des d’un principi. D’altres les han abandonat quan han descobert que no aportaven res d’interessant a les seves vides.

Vaig començar a utilitzar les xarxes socials en l’àmbit personal. Posteriorment, vaig començar a fer-ne ús en l’entorn professional, incorporant-les a les estratègies de promoció en línia que dissenyava per als meus clients. Amb els anys, aquestes plataformes s’han saturat i estan accelerant el creixement del contingut brossa a Internet, la xarxa global. S’han convertit en un espai per planificar i executar tècniques de manipulació, intentar generar tendències amb un efecte que, en alguns casos, pot semblar fútil, però que en d’altres afecta directament temes especialment sensibles. En qualsevol cas, qualsevol intenció de manipulació, independentment del tema que ataqui, no afavoreix el bé comú.

La llibertat que, des d’un principi, semblava que oferien les xarxes socials s’ha tornat en contra nostra. S’ha transformat en esclavitud. Estem gairebé obligats a utilitzar-les per arribar als altres, però intentar arribar a aquells a qui volem és cada cop més difícil sense haver de renunciar, precisament, a la nostra llibertat. I és que no hem entès que nosaltres no dictem les normes de les empreses propietàries d’aquestes xarxes socials, que són les que tindran l’última paraula sobre el contingut que exposem als nostres perfils.

El poder mana

Sí, el poder mana, i els interessos econòmics són els que van marcant els esdeveniments arreu del món: guerres, destrucció de l’ecosistema, polítiques discriminatòries i violentes, i la compra de diferents mitjans de comunicació per crear campanyes de distracció i desinformació amb l’objectiu de generar confusió en la població.

El cas recent de la periodista Bisan Owda, amb més d’1,4 milions de seguidors al seu compte de TikTok, descriu la situació actual de control i la deriva autoritària que s’està estenent arreu del món. El seu compte ha estat cancel·lat a causa d’una nova política agressiva i desemmascarada que va en contra de les llibertats de tothom, especialment d’aquells que utilitzen els seus perfils per mostrar i denunciar fets provocats pels mateixos propietaris d’aquestes plataformes socials.

Diria que, amb el temps, hem anat caminant nosaltres mateixos cap a un camp de concentració virtual que té conseqüències reals. No existeix llibertat a les xarxes socials, però sí que hi ha control sobre la nostra manera d’actuar i de pensar. Si intentes donar veu a les injustícies flagrants que estem vivint en aquests temps convulsos, seràs eliminat de la vida social en línia. Aviat, a les xarxes socials ja no hi quedarà cap escletxa per a aquells que les han volgut utilitzar d’una manera orgànica per aportar una mica de valor a la societat.

Treu-te la mandra de sobre i activa’t

La tecnologia ens ha creat una sensació de comoditat i, amb el temps, hem simplificat els nostres esforços per estar informats, a canvi d’arrossegar el dit de dalt a baix de la pantalla en el feed intoxicat del nostre compte. Per aquest motiu, la premsa tradicional lluita cada dia per no ofegar-se davant d’una davallada gradual de lectors, tant en la versió física com en l’electrònica.

Si ens preocupa que el món estigui dirigit per un sèquit de delinqüents sense escrúpols, malalts de poder que estan destruint el món on vivim tots, hauríem de fer un pas endavant… i també un pas enrere. Tornar a guardar i classificar bookmarks als nostres navegadors, llegir els articles dels llocs web que ens poden aportar valor, participar en fòrums privats gestionats amb transparència des de plataformes independents, subscriure’ns a newsletters… En definitiva, es tracta de treballar una mica per tal d’aconseguir informació i poder-la contrastar, utilitzant i alimentant els nostres coneixements.

Si no ho fem, és perquè la dependència que tenim de les xarxes socials ha anul·lat les nostres capacitats? O bé es deu a la desídia, perquè creiem estem obligats a adaptar-nos a un món que no té sentit?
 

** Fotografia feta en un mercat de Bangkok.